CONTES INFANTILS

ELS TRES PORQUETS

Hi havia una vegada…

…tres porquets que vivien tots junts al mig del bosc. Els tres eren germans: el més petit era el trapella de la família; el mitjà era el més juganer; i el gran era el més assenyat i treballador dels tres. Un dia van decidir que viurien separats i que cada un es construiria una casa.

El porquet petit va decidir fer-se una casa de palla. “La palla pesa poc i és fàcil de manejar”, va pensar, “i així me’n podré anar a fer malifetes ben aviat”.

El porquet mitjà, que també volia anar ràpid per anar a jugar amb son germà, va decidir fer-se la casa una mica més enllà però de fusta. “Tot i que la fusta és més pesada que la palla, jo sóc més fort que el meu germà petit i acabaré molt ràpid”, va pensar. I dit i fet, en ben poc temps ja s’havia fet la seva caseta i va marxar corrents a jugar.

El porquet gran va decidir que el més lògic era fer-se una casa de maons. Una mica més lluny d’on s’havia fet la casa el mitjà, va començar a apilar els maons i posar-hi ciment, mentre els seus dos germans jugaven allà a prop.

Però amagat darrera un arbre els estava espiant el llop que vivia per aquella contrada.

Quan cada porquet va anar cap a casa seva, ell va sortir del seu amagatall i va anar cap a la casa del més petit. “Toc, Toc, Toc” va picar a la porta. El porquet va mirar pel forat i, en veure que era el llop va dir: “Fora llop… No t’obriré pas la porta”.
I el llop va dir: “Doncs si no m’obres la porta, bufaré… Bufaré… I la casa tiraré!!!”
Va començar a bufar i… La casa de palla va volar pels aires!El porquet petit va fugir corrents i es va refugiar a casa del seu germà mitjà. Al cap d’una estona, el llop es va acostar a la casa de fusta.

“Toc, Toc, Toc” va picar a la porta. Els porquets van mirar pel forat i, en veure que era el llop van dir: “Fora llop … no t’obrirem pas la porta”.
Aleshores el llop va dir: “Doncs si no m’obriu la porta, bufaré… Bufaré… I la casa tiraré!!!”
Va començar a bufar i… La casa de fusta, tot i aguantar en un primer moment, va acabar cedint i les fustes van anar caient una a una!

Els dos porquets va sortir “cames ajudeu-me”, corrents, i es van anar a refugiar a casa del seu germà gran. No havia passat gaire temps que el llop es va acostar a la casa de maons. “Toc, Toc, Toc” va picar a la porta. Els 3 porquets van mirar pel forat i, en veure que era el llop van dir: “Fora llop … no t’obrirem pas la porta”.
I el llop va dir … “Doncs si no m’obres la porta, bufaré… Bufaré… I la casa tiraré!!!”
Va començar a bufar i… A bufar… I a bufar… Però la casa no va caure pas. El llop va seguir bufant… I quan ja no podia més va entendre que era impossible tirar a terra una casa tan ben construïda amb maons i ciment.

Aleshores se li va ocórrer entrar per d’alt de la taulada, per on hi havia la xemeneia. Afortunadament, el porquet gran s’estava preparant el sopar abans que arribessin els seus dos germans, i havia col.locat una olla amb aigua a escalfar a la xemeneia. Quan el llop es va deixar anar xemeneia avall, va caure dins l’olla amb l’aigua bullent i es va escaldar tot.

Cansat, adolorit, escaldat i derrotat, el llop va marxar cap al bosc i mai més no va tornar a molestar als tres germans porquets que, feliços i contents, van decidir viure conjuntament a la casa de maons.

I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte ja s’ha acabat.

LA RÍNXOLS D'OR 

Hi havia una vegada…

… una nena molt, molt bonica que tenia els cabells rissats i molt, molt rossos. El seu nom era Rinxols d’Or.Un matí de primavera la Rinxols d’Or anava passejant pel bosc i va veure una caseta preciosa enmig d’una esplanada. De la casa en sortia una olor molt bona i va decidir entrar.

Un cop dins va veure la taula parada; li va entrar gana i va decidir esmorzar.

Al voltant de la taula hi havia tres cadires: una gran, una mitjana i una petita.
Va intentar asseure’s a la gran, però era massa alta; va pujar a la mitjana, però era massa incòmoda; es va asseure a la petita, la que li anava bé per la seva alçada, però un cop d’alt, la cadira es va trencar.

A sobre la taula hi havia tres bols de cereals: un gran, un mitjà i un petit. En el gran hi havia massa cereals (no se’ls acabaria); el mitjà era molt difícil d’agafar; el petit, era ideal per a ella i es va menjar tots els cereals que hi havia.

En acabat, va veure tres gots amb llet calenta que encara fumejaves: una gran, un mitjà i un petit. El gran pesava massa; el mitjà tenia la llet massa calenta i es va cremar; el petit era el que millor li anava per agafar-lo i la llet estava tèbia, així que es va veure tota la llet d’aquest got.

Havent esmorzat, a la Rinxols d’Or li va entrar molta son. Va anar a l’habitació i va veure-hi tres llits: un de gran, un de mitjà i un de petit. El gran era massa dur; el mitjà no tenia els llençols prou fins; el petit era el de la seva mesura i el més còmode així que s’hi va estirar per dormir-hi una becaina.

Al cap d’una estona, els propietaris de la casa van arribar. Eren una família de 3 ossos: el pare, (un ós molt gran), la mare (una óssa mitjana) i el seu fillet (un osset petit).

Només entrar, el pare va dir: “algú s’ha assegut a la meva cadira”; la mare va cridar: “algú s’ha assegut a la meva cadira”; i el fill va somicar: “algú s’ha assegut a la meva cadira i me l’ha trencat!!!”

Van apropar-se a la taula i el pare va dir enfadat: “algú ha tocat el meu got de llet i els meus cereals”; la mare va xisclar i va dir: “algú ha tocat el meu got de llet i els meus cereals”; i el fill va dir quasi plorant: “algú ha tocat el meu got de llet i els meus cereals i s’ho ha acabat tot!!!”

Van anar a l’habitació i el pare va esbroncar: “algú s’ha estirat al meu llit”; la mare va dir: “algú s’ha estirat al meu llit”; i el fill va dir molt espantat: “algú s’ha estirat al meu llit i s’hi ha quedat adormit!!!”

Amb tot l’enrenou, la Rinxols d’Or es va despertar. Quan va veure els tres óssos es va despertar  i va arrencar a córrer per tota la casa fins que va trobar la sortida i va marxar cap el bosc.Els tres ossets es van quedat ben bocabadats.

I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte ja s’ha acabat.

La mel d’en Winnie the Pooh

Hi havia una vegada un ós que es deia Winnie the Pooh. Vivia al bosc a una caseta dalt d’un arbre. Li agradava molt la mel, tant que només la volia per ell sol. 

Cada dia sortia a la seva terrassa a menjar un pot de mel, i de vegades, alguns dels seus veïns, passaven per davant. Primer va aparèixer el Tiger, i li va preguntar:

• Winnie, em podries donar una mica de mel??

I el Winnie li va contestar:

• Noooo! És meva. Busca la teva pròpia mel.

I en Tiger va marxar trist.

Més tard, va passar el Piglet, i en sentir l’olor de la dolça mel, li va preguntar:

• Winnie, em podries deixar tastar la mel?

Però el Winnie li va dir:

• No! Que me’n quedaré sense!

I trist, en Piglet va marxar. 

Seguidament, va aparèixer en Heffalump, i en veure la mel va preguntar:

• Winnie, tinc molta gana, em deixes xuclar una mica de mel?

Però, un altre cop, el Winnie va contestar:

• No! Jo també tinc molta gana, busca una altra cosa per menjar.

I plorant, el Heffalump va marxar.

I així successivament, cada vegada que algú li demanava mel al Winnie de Pooh, rebia un no com a resposta, ja que mai volia compartir la seva mel amb els seus veïns.

Un dia el Winnie estava a casa seva i va escoltar molt xivarri, i amb curiositat va sortir a veure què passava. Va veure que a casa del Tiger estaven fent una festa tots els veins i una mica trist va preguntar:

• Per què no m’heu convidat a la festa?

I en Tiger li va contestar molt enfadat:

• Perquè tu mai comparteixes el teu menjar amb nosaltres quan ho necessitem, ets molt egoista.

En Winnie, de cop, va anar recordant totes les vegades que els seus veïns li havien demanat menjar i ell els hi havia dit que no. 

Molt trist i avergonyit els hi va demanar perdó, i va anar corrents a casa a buscar els dos pots més grans que tenia de mel, per poder compartir-ho amb els seus veïns. 

Es van posar  molt contents i van gaudir de la festa tots plegats.