Parasòmnies
Són trastorns del son caracteritzats per esdeveniments o conductes anormals associades al son.
L’edat en que tenen més incidència és entre els 3 i el 6 anys. No afecten la quantitat ni la qualitat
del son, són conductes que s’observen durant el son.
Diferents alteracions de les parasòmnies:
Malsons: Suposen el 45% de les parasòmnies infantils.
Somnilòquia: Suposen el 21%
Somnambulisme: Suposen el 10%
Terrors nocturns: Suposen entre el 8% i el 13%
Bruxisme: Suposen aproximadament el 4%
La jactatio capitis: Suposen un percentatge inferior al 4%
Malsons:
Apareixen amb més freqüència entre el 8 i els 12 anys. L’infant es desperta de sobte a causa
d’un somni molt v´vid i llarg; es desperta ansiós, cridant i assegurant que té por.
Es produeixen en l’estadi del son REM i són més freqüents cap al final de la nit.
Després d’un episodi l’infant pot tenir dificultats per adormir-se una altra vegada, convé no parlar
del malson i calmar-lo.
Els malsons acostumen a estar relacionats amb el cansament mental i l’ansietat, aproximadament
el 60% vénen precedits d’esdeveniments vitals estressants.
Si l’infant està traumatitzat per alguna cosa o experiència els malsons es tornen repetitius; a mesura
que disminueix l’ansietat diurna també disminueixen els episodis de malsons.
Somnilòquia
És un tipus de parasòmnia que consisteix en parlar, cridar, riure o plorar en somnis. Pot passar en
qualsevol fase del son, encara que és més habitual a la matinada.
Lo més normal és que es tracti de paraules soltes, inintel.ligibles o no, frases molt curtes, que no
responen a cap tipus de conversa i el contingut de les quals està relacionat amb fets de la vida
quotidiana, l’endemà l’infant no recorda res.
Pot estar relacionat amb l’estrès i no presenta cap problema per a la persona que la pateix, llevat
de si crida molt ja que aleshores pot arribar a despertar a si mateixa.
Somnambulisme
Es manifesta amb episodis en els quals la persona que dorm s’aixeca del llit, camina i realitza
activitats mente segueix dormida, a més, quan es desperta no recorda res del que ha passat.
Mentre la persona es desplaça té la cara pàl.lida, la mirada fixa i una escassa motricitat, encara
que pot esquivar algun objecte. També pot parlar, malgrat que l’articulació és dolenta, i sembla
que conversi, si bé sense una línia lògica. Si la persona es desperta enmig d’un d’aquests episodis
es troba del tot desorientada.
Es produeix en la tercera i la quarta fase de son lent, per la qual cosa la persona està profundament
dormida. Els episodis poden durar des d’uns segons fins a vint minuts. Es desconeix la causa tot i
que son frequents en nens amb progenitors amb antecedents. Solen manifestar-se quan la persona
està cansada físicament, per medicació o estrès. Normalment desapareix en l'adolescència.
És una alteració benigna. Cal adaptar la casa a la persona sonàmbula.
Per la intervenció, només cal intentar conduir la persona somnàmbula al llit, parlant-li poc a poc,
amb frases senzilles, no se l’ha de despertar perquè està profundament dormida perquè si la
despertem la trobaríem desorientada i no entendria res del que passa.
Terrors nocturns
Edat d’inici, entre els 3 i els 12 anys, solen desaparèixer en l’adolescència.
Es produeixen durant la primera part de la nit i es caracteritzen per episodis repetits de despertament
brusc, normalment s’inicien amb un crit de pànic
L’infant s’incorpora en sec al llit, amb expressió de pànic, signes d’intensa ansietat. ( pupil.les
dilatades, sudoració, taquicardia) i moviments estereotipats ( agafar els llençols i mantenir els
punys tancats amb força) a més, no respon als intents tranquil.litzadors dels pares, a qui no
reconeix i és incapaç de contactar amb la realitat.
Acostuma a durar entre 2 i 10 minuts, i contràriament al que passava amb els malsons, l’endemà
l’infant no sol recordar res perquè estava profundament adormit. Pot tenir imatges fragmentaries
del son, pero no una seqüència sencera.
En aquesta situació, n’hi ha prou de quedar-se amb l’infant per vigilar que no caigui i esperar que
passi l’episodi intentant mantenir la calma.
La freqüència dels episodis varia segons cada cas, i en general desapareix amb l’edat.
Factors dels terrors: antecedents familiars, cansament físic, preocupacions i efectes secundaris
d’alguns medicaments com els antidepressius.
Bruxisme
Fenomen que consisteix a fer carrisquejar les dents durant el son, a causa d’una acumulació
de tensió a la zona de la mandíbula que es descarrega durant el son provocant un so molt
característic.
Pot estar relacionat amb l'estrès, pero es creu que també depèn de factors genètics.
Pot arribar a ser perjudicial per a la salut dental de l’infant que el pateix.
Desapareix amb els anys.
Els roncs
Entre el 7% i el 10 % dels infants son roncadors habituals, no és un fet preocupant, però si els
roncs son forts i persistents observem que l’infant manté la boca oberta per dormir i te certes
dificultats per respirar.
S’ha de vigilar si es produeixen apnees del son ( moments en que la respiració s’atura).
Jactatio capitis
Moviment rítmic del cap sobre el coixí o balanceig de tot el cos que fa l’infant quan es comença
a adormir per relaxar-se.
Aquesta forma d’adormir-se pot iniciar-se cap als 6 mesos i acostumen a deixar-ho de fer entre
els 2 i 4 anys. Per a ells és una manera reconfortant d’adormir-se, és un fenomen normal i inofensiu.
Si persisteix més enllà dels 4 anys cal consultar-ho amb el pediatra, ja que podria ser indicatiu
d’alguna malaltia o alteració.
Els infants poden lesionar-se mentre es balancegen, per això caldrà vigilar que no hi hagi res dur
a prop seu mentre dormen, per evitar cops.
on podreu trobar recursos encarats a l'educació infantil i al desenvolupament dels infants. 
